En realitat el que es pretén amb el present article és donar una sèrie de senyals d’alarma generalitzades per les quals els pares haurien d’acudir a un especialista de la psicologia. No obstant això resulta important no oblidar que cada nen, cada família i cada situació és diferent pel que en realitat els problemes no poden generalitzar-se. Encara així, el que pretenem amb aquestes pautes és que serveixin d’utilitat a l’hora de detectar senyals d’alarma que podrien estar indicant simptomatologia psicopatològica.
- Quan es dóna una reculada en el comportament que no torna a la normalitat. Les reculades en el comportament a vegades ocorren vinculats a situacions o esdeveniments estressants viscuts pels nens i nenes. D’aquesta manera, quan els nens o nenes viuen un trasllat, el naixement d’un germà, la mort d’un familiar, etc. Pot ocórrer que momentàniament manifestin conductes d’una edat menor. No obstant això, aquesta reculada es re-equilibra quan el nen assumeix el que ha succeït i el supera. Així, en el desenvolupament normal del nen el comportament torna a la normalitat. En el cas, en canvi, que es doni una reculada de manera permanent seria recomanable acudir a un psicòleg amb la finalitat que detecti el problema i li puguin oferir a aquesta família un tractament personalitzat.
- Quan un problema o dificultat es manté en el temps. Qualsevol canvi en la conducta del nen o nena que sigui problemàtic i es mantingui en el temps podria ser objecte de tractament psicològic. Per exemple si un nen comença a tenir insomni i no recupera la facilitat a agafar el son, o si un nen de sobte es mostra agressiu
- Quan el nen o nena es queixa de símptomes físics sense cap explicació concreta. Pot ser que es queixin de dolors de panxa, maldecaps o a les cames. Si el nen o nena es queixa repetidament d’aquest dolor i els metges no troben cap explicació en el seu organisme es deu al fet que el dolor és símptoma de malestar psicològic. Per aquest motiu, recomanem acudir a un especialista de la psicologia amb la finalitat que determini el que ocorre i que la família pugui posar remei.
- Si mostra intranquil·litat i preocupació. Existeixen nens que constantment viuen preocupats o angoixats per diferents assumptes. Uns es preocupen excessivament quan han de separar-se dels seus pares, uns altres es preocupen en excés pels quals li envolten i pel que succeirà en el futur i per treure bones notes, també hi ha altres nens que són molt perfeccionistes, etc. La consigna per a acudir a un psicòleg infantil en aquests casos és quan aquesta preocupació o angoixa interfereix negativament amb el funcionament del nen en el seu dia a dia. És a dir, si els pensaments de preocupació que té li impedeixen dormir, o si per estar repassant la motxilla amb els llibres arriba tard a l’escola, per exemple.
- Si manifesta problemes relacionats amb la son, la higiene o l’alimentació. L’alimentació, la higiene i la son són aspectes i processos molt bàsics en els nens i nenes. Per aquest motiu, si algun d’ells es veu alterat o afectat deuria s’hauria d’acudir a un psicòleg infantil amb la finalitat de determinar l’origen del problema. Ja pot ser que el nen menja poc, o si és molt selectiu amb els aliments, o si té terrors nocturns, o si li costa agafar el son, etc.
- Si es manifesta hostil o agressiu. Si el nen o nena mostra comportaments hostils o agressius de forma repetida i era una conducta que no havia manifestat amb anterioritat pot estar sofrint mentalment per alguna cosa que li hagi passat o pot tenir una preocupació a l’interior que no sàpiga com exterioritzar.
- Si li costa concentrar-se en més que a la majoria dels seus companys. Els minuts que poden arribar a estar concentrats els nens i nenes vària d’una edat a una altra. Per això, sempre que es té en compte la capacitat de concentració d’un nen o nena ha de comparar-se amb els companys d’aula. Si s’observa que és molt més mogut que la resta, que és inquiet, que sempre interromp als altres i que està constantment canviant de joc hauria d’acudir-se a un psicòleg. També si el nen es distreu amb molta facilitat, si sol perdre coses, si no és capaç d’organitzar-se amb les seves tasques acadèmiques, si sembla que no escolta quan se li parla, etc.