Podria dir-se que des de la creació de Facebook al febrer de 2004, les xarxes socials s’han convertit en un fenomen de magnitud mundial que ha crescut de forma exponencial al llarg del temps. Aquest fenomen s’ha convertit en una nova forma de socialització, comunicació i interacció entre les persones (pertanyents a països desenvolupats).
Donat el seu alt impacte en el dia a dia de les persones i en la societat, donant una gran empenta a la globalització, sovint s’ha discutit les conseqüències d’aquestes i les repercussions a nivell funcional que representen en les nostres vides.
Tal com sol succeir davant aquest tipus de situacions sempre es troben persones que es mostren a favor i unes altres que es mostren en contra.
Alguns dels arguments de les persones que són partidàries de l’ús de les xarxes socials en el nostre dia a dia són:
- Faciliten el contacte amb persones que es troben en la distància.
- Creen espais d’intercanvi d’experiències i moments d’oci.
- Permeten ampliar la xarxa de contactes a nivell professional.
- Ajuden en la difusió de grans esdeveniments i notícies.
- Poden generar moviments de generositat i solidaritat de forma massiva.
D’altra banda, alguns dels arguments que defensen les persones “anti-xarxes” són els següents:
- Esborren el límit del privat i personal del públic.
- Poden arribar a ser perilloses si s’exhibeixen dades personals o fins i tot fotografies.
- Poden ser additives i llevar-nos un gran nombre d’hores al dia.
- Poden difondre moviments perjudicials per a la salut, com l’anorèxia, el bullyingo el ja més conegut joc de la balena blava.
El que està clar és que tot té els seus avantatges i els seus inconvenients. Des de Apsis ens vam mostrar a favor de l’ús de les xarxes socials en l’adolescència. No obstant això, resulta imprescindible tenir en compte alguns aspectes com per exemple l’edat d’inici dels menors, l’ús que fan d’aquestes xarxes i el nombre d’hores que els dediquen, principalment.
Igual que nosaltres, alguns dels investigadors de la Universitat de Berkeley es mostren simpatitzants de les xarxes socials durant el període de l’adolescència a causa que en un estudi van aconseguir descobrir l’associació entre l’ús de les xarxes socials i un menor risc de mortalitat.
La recerca es va basar en una comparació d’uns 12 milions d’usuaris de Facebook i de no usuaris nascuts entre els anys 1945 i 1989 amb la finalitat de determinar com les interaccions socials en línia, i aquelles fora d’aquesta, s’associen amb la longevitat.
Què van trobar els investigadors?.
- Els usuaris de Facebook que accepten més sol·licituds d’amistat presenten un menor percentatge associat a la mortalitat hagut de, en gran part, al fet que compten amb una xarxa social de suport més extensa.
- Les publicacions que inclouen el compartir una activitat social (i no individual) s’associen especialment amb una mortalitat reduïda.
- El menor risc de mortalitat es troba en aquelles persones capaces d’aconseguir un equilibri entre les interaccions socials anés de línia i en línia, sent majors les primeres i menors les segones.
- No es va trobar cap relació entre viure més anys i l’acció d’enviar sol·licituds d’amistat.
Els autors de l’estudi extreuen de la seva recerca que l’ús de les xarxes socials influeix notablement en la disminució substancial del risc de patir problemes de salut a causa de la motivació constant que tenen els adolescents i els adults respecte a estils de vida saludables, especialment quan les seves interaccions en línia són fotografies.
