Puc portar al meu fill al psicòleg si el seu pare o mare no està d’acord?

La família tal com en el passat estava concebuda està arribant a la seva fi per donar pas a un altre tipus de famílies: reconstituïdes, monoparentals, adoptives, homoparentales, etc. Espanya és un dels països amb major taxa de divorcis i d’aquí sorgeix en ocasions la dificultat per als progenitors per posar-se d’acord en segons quines coses. La separació dels progenitors sovint ocasiona discussions, empipaments i disputes que poden portar a manifestar desacord davant determinades situacions. 

Els beneficis de fer voluntariat en els nens i adolescents

Durant l’última dècada, una activitat que s’ha posat de moda entre els joves és la de fer voluntariat. Així, els adolescents solen emprar el seu temps lliure, ja sigui durant les vacances d’estiu o durant el curs, per ajudar als altres. ja que és una activitat que es troba en plena expansió, en aquest article es pretén descriure els nombrosos beneficis que reporta a nens i joves i els diferents tipus de voluntariat que existeixen.

Alguns aspectes clau de les famílies reconstituïdes

Al segle en el qual vivim cada vegada s’observen cada vegada més diferents tipus de família. La família nuclear, que fins ara ha estat l’únic tipus de família que havia existit estava constituïda pel pare i la mare i els fills. Aquest tipus de família ha donat pas a nombroses i diferents tipus de família que existeixen en l’actualitat com per exemple les famílies monoparentals, famílies amb pares homosexuals, famílies reconstituïdes, etc.

El Trastorn de l’Espectre Autista

El Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) és un trastorn que cada vegada és més conegut entre la societat. Gràcies a associacions i campanyes s’ha anat conscienciant cada vegada més sobre les dificultats i necessitats que requereixen els nens i adults amb aquestes característiques. No obstant això, a continuació es resumirà la informació més rellevant sobre el trastorn i es recalcarà la importància que té l’aprenentatge de la teoria de la ment per a la socialització.

Per a què serveix el diagnòstic?

Dins del món de la psicologia i concretament pel que fa als diagnòstics, existeixen dos grans corrents o orientacions. La primera d’elles defensa que fer un diagnòstic significa implementar una etiqueta a aquesta persona per a tota la vida. Així, aquest col·lectiu defensa que solament en casos d’extrema importància i severitat ha de ser diagnosticada una persona i aquest diagnòstic no és per a tota la vida.

Objectiu: prevenció de l’assetjament sexual i psicològic

Habitualment, tant els pares com els professionals del món de la psicologia ens centrem molt a realitzar una avaluació als pacients o a certes situacions que viuen les famílies per poder fer un diagnòstic o obtenir uns resultats. En resum, la qual cosa volem és una anàlisi extensa de les dificultats que han sorgit. Aquest punt de vista és el més freqüent i en la clínica el més utilitzat. No obstant això, resulta molt important analitzar algunes situacions i reflexionar sobre perquè succeeixen. Això és el que ha passat per exemple amb l’assetjament sexual i psicològic, que a part d’atendre als i les pacients que ho sofreixen també resulta molt útil analitzar perquè es dóna i baix quines condicions per així poder prevenir-ho.

La influència de l’alimentació en el benestar dels nens i adolescents

Des de fa anys el percentatge de nens i adolescents amb problemes relacionats amb l’alimentació no ha fet més que augmentar. Tant per un extrem, com per exemple els trastorns com l’anorèxia i la bulímia, com per l’altre extrem, l’obesitat mòrbida o el trastorn per afartament. És clar que no podem seguir ignorant aquest problema. L’alimentació juga un paper fonamental en el desenvolupament i benestar dels nens i adolescents. De fet és durant aquest període, els seus primers anys de vida, quan l’alimentació juga un paper més important. 

Reflexions sobre el dol per la pèrdua d’un fill

La pèrdua d’un ésser estimat, encara que no és sempre una cosa inesperada sí que resulta ser, en la majoria dels casos, una cosa dolorosa. La paraula dol significa l’afrontament que una persona ha de fer davant la pèrdua d’un ésser estimat. D’aquesta manera, la pèrdua d’un familiar o amic ens descol·loca perquè és una situació que requereix una adaptació a les noves circumstàncies i passar per un procés emocional molt dur.