Perdre a un ésser estimat sempre altera la nostra rutina i la nostra perspectiva de la vida en general. No obstant això, per a algunes persones resulta més difícil d’afrontar que per a unes altres. Tot i que cadascun porta el dol a la seva manera, Kübler-Ross una psiquiatra suïssa-nord-americana ha identificat 5 etapes que amb freqüència apareixen en la majoria de persones en el procés de dol. Aquestes etapes, es poden donar davant la presència d’una malaltia terminal o davant una pèrdua catastròfica.
Etapes del dol
- Negació. La negació és un mecanisme de defensa provisional que permet esmorteir el dolor de la mort d’algun individu proper. En aquesta etapa la persona nega la pèrdua que s’ha produït. Exemples d’alguns dels pensaments que tenen les persones en aquesta fase serien “em sento bé ”o “això no m’està passant a mi”.
- Ira. Després d’un temps en la fase de negació, l’individu comprèn que no pot seguir ometent allò evident. L’individu sap que la negació no es pot perllongar més temps. Per aquest motiu, passa a ser conscient de la realitat però ho fa amb sentiments de ràbia i còlera pel succeït. En aquesta etapa l’individu sent ira i ressentiment perquè creu que el que ha passat és injust i per això dirigeix el seu enuig cap a totes les direccions. Les persones que es troben en aquesta etapa solen queixar-se per tot i amb freqüència únicament veuen la part negativa de totes les situacions. Alguns dels pensaments que solen tenir les persones que es troben en aquesta fase són “perquè s’ha hagut de morir?”, “no és just” o “perquè m’ha d’haver passat això al mi?”.
- Negociació. Davant la dificultat de superar la difícil realitat, amb l’afegit del sentiment d’ira, els individus intenten arribar a un acord per superar la vivència traumàtica. En els casos en els quals es dóna la pèrdua d’un ésser estimat els individus intenten, habitualment amb un poder superior (per exemple Déu), negociar per poder seguir la seva vida amb normalitat. D’altra banda, en els casos en els quals es diagnostica una malaltia terminal, l’individu comprèn el que succeirà pròximament però manté l’esperança de posposar la mort. Alguns exemples de pensaments que se solen tenir en aquesta etapa son “almenys deixa’m viure fins que vegi a la meva filla casar-se”, “faré qualsevol cosa si puc viure dos anys més”, “el meu comportament serà exemplar si aconsegueixo superar la mort del meu ésser estimat” o “treballaré dur tota la meva vida si el meu ésser estimat torna a la vida”.
- Depressió. En aquesta quarta etapa del procés de dol la persona entén que el succeït no es pot canviar de cap manera. Es tracta d’un període de temps en el que la persona pateix una profunda tristesa. No obstant això, és un període transitori i previ a l’acceptació de la realitat per això resulta imprescindible que l’individu passi per aquesta fase. A més, resulta important tenir en compte que en aquesta etapa pot ser contraproduent intentar animar a la persona o intentar que vegi les coses de forma positiva. Això seria absurd ja que si està trist és perquè comença a acceptar que la pèrdua que s’ha produït és real. Els pensaments que poden aparèixer a la ment de la persona quan passa per aquesta etapa poden ser “estic tan trist que no vull fer res”, “el trobo tant a faltar que no té sentit fer res més” o en el cas d’alguna malaltia terminal “vaig a morir de totes maneres, perquè fer alguna cosa?”.
- Acceptació. Si els individus han pogut expressar els seus sentiments en les etapes anteriors contemplaran aquesta nova etapa amb molta pau i tranquil·litat. Resulta important no confondre aquesta fase com un període de felicitat doncs habitualment els individus que estan en aquesta fase no solen mostrar sentiments (ni positius ni negatius). Es tracta d’una etapa en la qual la vida es va imposant i l’individu va tornant lentament a la rutina. Els pensaments que pot tenir la persona en aquesta etapa poden ser “això ha de passar”, “no hi ha solució per l’ocorregut doncs haig de reposar-me” o en el cas que es tracti d’una malaltia terminal “hauria de preparar-me per a la meva mort doncs no tinc una altra sortida”.
A partir de les cinc etapes anteriorment esmentades, pot afirmar-se que resulta necessari deixar que la persona expressi els seus sentiments i emocions en cadascuna d’elles. El dol es considera una reacció normal per la qual ha de passar l’individu, es consideraria estrany que davant la pèrdua d’un ésser estimat l’individu no manifestés cap tipus de tristesa o preocupació. No obstant això, s’ha de supervisar la durada i la intensitat de la reacció davant el dol. És important observar el curs i la magnitud de les reaccions de la persona en les diferents etapes esmentades, ja que és el que diferencia el dol normal del dol patològic.
