Des de fa innombrables segles l’espècie humana ha evolucionat desenvolupant determinades característiques amb la finalitat d’aconseguir la supervivència. Per aquest motiu, els nens ja neixen predisposats a cobrir determinades necessitats: fisiològiques, de protecció davant el perill, de jugar i d’establir vincles afectius entre unes altres. L’establiment dels vincles afectius ja forma part del projecte del nounat. Si el nen aconsegueix establir un vincle fort i segur serà capaç de mantenir relacions saludables en un futur. Si per contra existeix una absència de vincle, o aquest és molt pobre, en fases posteriors (adolescència o adultesa) el nen probablement patirà manques emocionals.
