Existeixen molts treballs i oficis complicats, estressants i que causen depressió. No obstant això, està el de ser professor entre ells?. Potser sembla que el treball del professor és senzill i plàcid, sobretot en cursos inferiors en els quals, a simple vista, la gent imagina que estar amb nens petits pot ser alguna cosa tranquil.
En el present article es pretén analitzar la situació del professorat en l’actualitat ja que al cap i a la fi, durant el curs són els professors els que passen la major part del temps amb els nens. Així, el paper que juguen en el desenvolupament tant físic com a mental d’aquests és crucial.
Fa unes poques setmanes que la ANPE ha presentat l’Informe del Defensor del Professor, un document en el qual es posen de manifest dades i xifres estadístiques sobre l’estat dels mestres a Espanya durant el curs 2016 – 2017.
En aquest document, s’arriba a conclusions relacionades amb que els professors viuen situacions d’assetjament i violència per part dels seus alumnes. Concretament, s’observa que un 92 % dels professors busquen ajuda contra aquest tipus de situacions. Així, les peticions d’ajuda han augmentat considerablement, sobretot als centres de titularitat pública i en ensenyament secundari. A nivell de comunitats autònomes, Madrid és la comunitat en la qual els docents sol·liciten més l’ajuda.
Així mateix, en el document també s’observa que igual que en cursos anteriors, molts professors segueixen tenint problemes per impartir classe. El nombre de denúncies per agressions i amenaces d’alumnes a professors ha augmentat en l’últim curs un 9 %.
Com és d’esperar, els autors de l’informe destaquen les terribles conseqüències que les estadístiques anteriorment esmentades suposen per als docents. Afirmen que els problemes que presenten els professors en l’actualitat poden provocar un augment de el “burnout”, d’alteracions a nivell emocional, d’ansietat generalitzada i de depressió. En resum, les situacions agressives i les amenaces que reben de forma habitual els professors de secundària en l’ensenyament públic poden provocar alteracions a nivell psicopatològic en els mestres.
Seguint amb aquesta línia s’ha comprovat que entre els professors que han estat atesos per professionals psicòlegs han presentat de forma majoritària ansietat (70 %) seguida de depressió (9 %).
Un aspecte que hem de tenir en compte és que la situació en la qual es troba la comunitat docent, és a dir, els terribles efectes que es deriven de les situacions d’assetjament i violència no afecten o causen estralls únicament als professors, sinó que de forma indirecta també influeixen a la resta de companys de l’aula i a la resta de membres de la comunitat educativa.
A manera de conclusió, després de les estadístiques i l’anàlisi de la situació actual de malestar entre professors i alumnes la ANPE i el Defensor del Professor destaquen la necessitat de crear un Pla Estratègic de Millora de la Convivència Escolar que millori la situació actual. D’aquesta manera, les visites al psicòleg per part de la comunitat educativa disminuiran perquè ho farà també el seu malestar i tots podran treure partit de les classes, tant mestres com a alumnes.